Exposició fotogràfica dels participants al taller d’iniciació a la fotografia de paisatge a l’Albera
El 17 d’octubre va tenir lloc el taller d’iniciació a la fotografia de paisatge a l’Albera, vaig poder donar aquest taller gràcies a l’impecable organització de l’Associació Cultural Populart de Capmany.
Amb les millors fotografies dels participants es va muntar una exposició a la sala Populart durant el desembre. Fent clic aquí pots veure el catàleg amb les fotografies de tots els participants al taller.
A continuació pots llegir el text que va escriure Francesc Carbonell per a la introducció del catàleg de l’exposició:
L’exposició
Llegíem, no fa gaire, una cita d’un expert en art anomentat Nicola Marini que deia així: ”Estem davant formes més properes, íntimes, sostenibles i autèntiques de crear, de fer circular l’art. És un signe dels nostres temps, de les seves tensions, contradiccions i recerques (…), un art menys elitista i grandiloqüent, més en sintonia amb la vida real de les persones, amb l’actualitat”. I en llegir-la pensàvem que semblava que Nicola l’hagués redactat després de veure la nostra exposició.
Efectivament, estem en un final d’època pel que fa als hàbits i prioritats en el consum cultural, un final en el què conviuen agonitzants formes decadents al costat d’innovacions i canvis que només s’insinuen, sense acabar de prendre forma encara.
Walter Benjamin ja ens va parlar de la pèrdua de l’aura de l’art en aquests temps de reproductibilitat tècnica. Una reproductibilitat que cada vegada més, és capaç de millorar l’original. El fetitxisme associat a l’objecte d’art únic, que justificava caríssimes col·leccions, sovint associades a la sumptuositat, al luxe, i -perquè no dir-ho- a vegades a un elitisme esnob, va essent substituït per un minimalisme funcional en la decoració dels nostres espais vitals.
Desterrem, cada vegada més, tant els ”pongos” com aquells quadres a l’oli heretats, que avui ens semblen rancis i carques. I el mite elitista de la “propietat exclusiva” està essent substituït per un consumista i compulsiu usar-i-llençar. D’altra banda, la lleugeresa d’equipatge i la disponibilitat a compartir són actituds més properes al món digital i intercomunicat que s’està consolidant.
L’actitud dels nostres contemporanis davant de l’art, també va modificant-se al ritme dels canvis (encara del tot insuficients) en el món educatiu. Cada vegada més, es prima una actitud creativa, participativa, enfront de la tradicional actitud contemplativa, embadocada i passiva, típica del visitant de museus convencional. Avui es valoren, sobretot, les experiències culturals participatives. I, si pot ser, que impliquin afectivament els participants. Les necessitats del cervell emocional demanen esser tingudes tant o més en compte que les del racional.
L’exposició Paisatges i racons de l’albera creiem que és un bon exemple d’aquests canvis d’hàbits i pautes en el consum cultural. Sense pretensions, sense adonar-nos-en, amb l’ajut inestimable d’en Pau Guerrero i la col·laboració indispensable dels participants, qui sap si no estavem obrint per l’Albera, també nous camins i nous rituals per a facilitar aquell gaudi estètic del qual, com a éssers humans que som, n’estem tant necessitats, com tant bé descriu el filòsof Josep Mª Carbó: ”L’art és una necessitat bàsica com el menjar, com la companyia, o com la comprensió. Un món sense artistes, sense bellesa, no és digne de ser habitat per humans”.
Associació Cultural Populart
